divendres, 6 de gener del 2012

Ponts



El carrer Major de Ponts
El seu recorregut resulta força llarg, va des de la plaça Planell, situada al centre de la vila, fins a la plaça de l’Església, ubicada en un dels extrems de Ponts Aquest carrer ha tingut sempre un caràcter menestral. Fins no fa gaire era habitat per artesans i comerciants que feien servir les plantes de les cases com a tallers o botigues. També hi tenien la residència professionals lliberals com metges, apotecaris, menestrals o notaris. Ara ja són pocs els comerciants que hi donen vida pròpia.

· Dades històriques i artístiques

Va ser l’eix del primer recinte clos de l’antiga vila o oppido de Ponts, configurat en el decurs dels segles XI i XII. Durant l’època medieval constituïa una figura longitudinal amb dos portals, un a cada extrem, i amb l’església de Santa Maria prop del portal nord. Aquesta vila closa era resultat formal d’una solució urbanística antiquíssima: dues fileres de cases arrenglerades entorn d’un carrer central, orientat de nord a sud. La banda posterior externa de les cases conformava la muralla defensiva. Morfològicament les cases eren construïdes de la manera més usual de l’època: dues parets de càrrega amb una sola llum, amb el resultat d’una parcel·la estreta i allargada que anomenem gòtica, amb habitatges dotats de taller o botiga a la planta que donava al carrer central, i amb corrals o bé estances per tancar els carros o les bèsties a la part de darrere.

Aquesta part externa donava al vall o desmunt per on discorria el camí ral (actualment Ctra. de la Seu) i alhora suposava l’emmurallament de la vila.

Des de la fi de l‘edat mitjana aquest carrer disposava de porxos o coberts adossats a les cases, per tal de facilitar el pas de vianants i la celebració de fires i mercats a tots temps. Fins ben entrat el nostre segle, les parades del mercat setmanal dels dimecres encara s’arrengleraven al llarg de tot el carrer enmig d’un bulliciós aplec de veïns i de comarcans.

La plaça del Blat, que s’obre en un dels sectors de la part alta del carrer, amb una font pública al centre, era -com ja indica el nom- l’espai on tenia lloc el mercat de cereals i on es mesuraven i es pesaven sota la supervisió del mostassaf o encarregat municipal dels pesos i mesures. Al fons de la plaça hi havia hagut l’edifici de les carnisseries públiques.

Al llarg dels segles XIX i XX els coberts de la part baixa del carrer han anat desapareixent a causa de la reconstrucció que es va fer de moltes de les cases després de l’incendi que patí la vila com a conseqüència de la primera guerra carlina (1839). Actualment només subsisteixen els anomenats coberts de dalt -reconstruïts en gran part a partir de l’esmentat incendi-, que atorguen un cert caràcter d’antigor a la part alta del carrer, gràcies a les gruixudes columnes de pedra que sostenen una sèrie d’airosos arcs de mig punt.

La Creu d’en Samarra (segle XX

Es tracta d’una creu termenal esculpida en pedra, de propietat particular, erigida al peu del camí de Valldans.

Delimita els termes municipals de Ponts (a ponent) i d’Oliola (a llevant), puix que es troba en una trencada de la finca anomenada la Serra del Castellà, la qual havia pertangut a l’antiga pedania anomenada Terme Forà de Ponts, actualment agregada al municipi d’Oliola

sglésia de Sant Pere de Ponts (segles XI-XII)

L’església romànica de Sant Pere de Ponts es troba situada en un planell que hi ha al vessant de migdia de la muntanya de Sant Pere, al cim de la qual es troben les ruïnes del castell de Ponts.
Des de Ponts s’hi pot accedir amb automòbil a través d’un trencall de la C-14 (
2 km), o bé a peu (20 minuts), a través d’un antic camí, recentment condicionat.

L’església parroquial de Santa Maria de Ponts

L’església parroquial de Santa Maria de Ponts és un temple gòtic construït de forma perpendicular al vessant de ponent de l’anomenada Costa de les Forques, al punt predominant de la qual es troba el conjunt integrat pel castell i l’església de Sant Pere de Ponts; en un nivell inferior, i també orientat a ponent, s’hi assenta l’antic nucli urbà de la vila de Ponts.

La relativa posició marginal del temple, a l’extrem septentrional i a extramurs de l’antic nucli urbà, és deguda a la primigènia disposició de la vila a redós de la solana sud-oest de l’esmentada costa, a recer de les riuades del riu Segre

Mes informació a la pagina Web del Ajuntament de Ponts

http://www.ccnoguera.cat/ponts/index.php?option=com_content&task=view&id=66&Itemid=104


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada